Terrassa (sala Faktoria)

Cròniques en directe! - de Quim Cardús.

Divendres 13 d’abril del 2007 – Terrassa (Faktoria)

Només dos mesos després de tocar a Faktoria talonejant Ras Charmer, Guaita’ls repetim a la sala més preparada de Terrassa per a aquest tipus de concerts. El concert l’havíem de fer Guaita’ls i un altre grup de Tercera Via, Vall Folkska. Però el baterista d’aquests es va lesionar durant la Setmana Santa i vam haver de buscar un substitut de darrera hora. El raper terrassenc Marcus F.M. va respondre positivament a la crida.

El concert havia de començar més d’hora (l’hora exacte no l’he arribat a saber, perquè vaig sentir-ne força versions diferents) i poc després de començar l’actuació de Marcus F.M., a les dotze menys deu, els de la sala ens diuen que hem d’acabar a dos quarts de dues (que ho podíem allargar poc més). El concert que havíem preparat era força extens, amb tots els temes habituals, més algun experiment: dues cançons on fèiem una base de reggae i sobre d’on rapajava, com a col·laboració especial, Marcus F.M., una cançó que no havíem tocat mai a Terrassa i que inclourem al nou disc, “Minus One”, i el tema estrany “Reggae & Acudits”, on l’Enric explica quatre acudits sobre una base musical de reggae.

Abans de sortir a tocar, doncs, agafem els papers amb el repertori, i discutim quines cançons decidim eliminar. N’eliminem tres: “La ciutat de les persones” (una de les noves), “La història de sempre” (força vella, i que sempre està al repertori pels pèls) i “Una nit” (que fa uns vuit anys que la vaig composar –va ser la meva primera composició-, i en deu fer uns cinc que la toquem amb Codi de Barres –el grup que va donar pas als actuals Guaita’ls- i Guaita’ls) perquè deu ser la cançó que toquem de fa més temps i per ser més aviat poc animada. També va ser candidata la versió en rocksteady de “Summertime”, però malgrat que potser talla una mica el ritme del concert, és una cançó que ens agrada molt com ens surt.

No sé quina hora és quan apareixem a l’escenari perquè jo ja he apagat el telèfon (que és el meu rellotge) i les coses, en aquests moments, passen molt ràpid. Quan sortim del camerino i ens dirigim a l’escenari, però, la sala està tota plena d’amics, coneguts i molta altra gent.

Les cançons van passant sense quasi cap entrebanc (excepte un parell d’errors molt minsos). Però quan arribem al final del concert (deixant un parell de cançons a la recambra com a bis) demanem la presència de Marcus F.M. per dur a terme la col·laboració. Sembla, però, que no hi és: ha desaparegut. Per tant, procedim a cloure el concert amb els bisos: “Minus One”, “Scooter Riders” i “Mad Davis, special agent” (de The Toasters).

Malgrat aquests accidents, el concert surt molt bé. Estem molt contents perquè, dos mesos després d’haver-hi tocat, hem tornat a omplir Faktoria i precisament ens feia por que el públic ja se n’hagués atipat.