Terrassa (sala Faktoria)

Cròniques en directe! - de Quim Cardús.

Dissabte 27 de gener del 2007 - Terrassa (Faktoria)

Encara amb el coll espès i lleganyosos, vam trobar-nos entre les cinc i les sis al local d'assaig per anar cap a la sala Faktoria a fer les proves de so. Va ser allà, baixant els trastos del cotxe, que vam adonar-nos que ningú havia agafat de Vic l'amplificador de baix. Després de l'ensurt, i formulades totes les hipòtesis del món, el Xavi va trobar qui li prestés un amplificador.

Els primers de fer les proves van ser la banda de Ras Charmer, un jamaicà que viu a Alemanya i que interpreta, sobretot, ragga. La banda que porta la formen músics d'arreu. Recordo que n'hi havia un de Ghana, alguns d'Alemanya. Els altres devien ser jamaicans o d'algun país africà. Van fer les proves de so durant molta estona. En acabat, ràpidament vam provar nosaltres. I, acte seguit, vam sopar a la mateixa sala.

El sopar va ser molt bo: pa amb tomàquet i embotits, pisto, una mena de pollastre embotit, i alguna cosa més. L'estona va passar agradablement, i aviat, mentre anava arribant gent -entre els quals vam troba-hi força amics- vam pujar a l'escenari per començar l'espectacle.

Aquest cop, com que ahir vam fer concert i teníem els vestits suats i ben arrugats, vam tocar "de paisà".

A l'escenari, més que dir que hi cabíem, hauria de dir que ens hi encabíem. D'espai n'hi havia, però, com a mínim, jo quedava en un espai estret, amb els micros dels vents a l'esquena (com qui és apuntat amb un fusell) i el de la meva veu a davant. A la meva dreta hi tenia l'amplificador i a l'esquerra un passadís per on sortia de tant en tant per ballar amb el Pep al mig de l'escenari.

Com que el Marc havia de marxar d'hora, vam escurçar una mica el nostre repertori. I, com que sembla que al nostre públic els temes lents no els agrada tant (almenys en concert) vam sacrificar les cançons més lentes.

Tothom va comentar-nos que els havia agradat molt. I, els meus companys de Guaita'ls creuen que va ser millor aquest concert que el de la nit anterior a la Sala Pasternak. A mi no m'ho sembla, a Vic vaig sentir-me molt més desinhibit, potser perquè no teníem tants coneguts com a Terrassa. Però suposo que dec tenir aquesta impressió pel fet que no podia moure'm amb la mateixa llibertat a Terrassa com podia fer-ho a Vic.

Després de la nostra actuació vam arreplegar ràpidament els instruments per deixar pas a la banda de Ras Charmer. Els vam carregar al cotxe del Pep i vam marxar cap al local per descarregar (cosa que van fer el Pep i la seva xicota, la Cristina). Quan va acabar el concert de la banda del jamaicà, els que s'havien quedat allí, van endur-se els amplificadors i la bateria.

Amb la gent de Charmer hi vam fer bona coneixença (no podria dir-se'n amistat). Entenent-nos en un anglès macarrònic, vam acabar intercanviant-nos discos, samarretes, telèfons i adreces electròniques.