St. Quirze del Vallès

Cròniques en directe! - de Quim Cardús.

Dissabte 1 de setembre del 2007 – Sant Quirze del Vallès

Avui mateix hi ha Festour (el festival itinerant que ofereix Tercera Via) a Santa Perpètua. Fa mesos que a l’agenda de Tercera Via hi apareixem programats per a fer dos concerts el mateix dia: el del Festour primer i el de Sant Quirze després. Finalment, sembla que som baixa pel Festour i toquem únicament a Sant Quirze. La raó no la tinc clara. O no hi ha lloc al Festour (perquè, sembla que s’ha acabat contractant a Obrint Pas) o no és prou professional fer dos concerts en un mateix dia. La informació varia en funció de la font. Tanmateix, Sota Zero, un altre grup de Tercera Via, sí que s’ho ha pogut combinar: divendres a Sant Quirze i dissabte al Festour... Això, però, ja se sap: va com va...

L’avantatge de tocar a Sant Quirze és, principalment, que cau molt a prop. Amb quinze minuts arribem a la població. Ara bé, trobar el lloc on toquem resulta molt complicat (els carrers són llargs i no sabem cap on hem d’anar). La caravana de cotxes queda desmuntada als deu minuts de circular per Sant Quirze i el grup es divideix en dos, i després en tres, quatre... Fins arribar tots al mateix lloc, cadascú pel seu compte i cadascú en un moment diferent.

Al concert hi toca VallFolkska primer, D’Callaos després i Guaita’ls al final. Altre cop, com al concert anterior, hi ha qui prefereix ser cap de cartell i hi ha qui prefereix la comoditat d’acabar abans. Aquest cop, però, malgrat que som els darrers de tocar i, per tant, el normal fora que féssim les proves de so els primers, les fem els últims. I, tot just acabades, comença el concert del primer grup. Nosaltres, amb l’estómac buit, tornem a Terrassa per sopar i fer temps. I, més tard, tornem al lloc del concert. En principi toquem a les 3, però els “en principi” solen distar dels “en realitat”.

Ens han encomanat un repertori d’una hora i mitja, i això és el que hem preparat. Però, quan portem 40 minuts ens diuen que hem d’acabar. Per aquelles casualitats, quan ens ho diuen (ho diuen al Rafa, a un extrem de l’escenari, però jo no ho sento i, per tant, no en sé res) jo estic dient al Pep que digui al públic que la següent és la darrera cançó (de manera que tinguem una estona llarga de marge de bisos –que, en realitat, formen part del repertori-). La meva consigna es barreja amb la dels de la organització i, quan els vents em pregunten a mi si és cert que ja hem de plegar, jo els dic convençut que no, que només ho hem dit per tenir més marge. Però, en realitat, emprenem la darrera cançó. D’aquesta manera, ens quedem sense poder interpretar les cançons més potents del repertori (ja que, naturalment, les solem reservar per fer en el final dels concerts). Resulta que darrera nostra hi ve l’actuació d’un Dj amb certes influències (algú –no sé si fiable o no- ens ho revela) a l’Ajuntament... Sigui pel motiu que sigui, ens esquincen l’actuació.

Marxem una mica decebuts per això. El concert ha rutllat i hi ha hagut molta gent (i, aparentment, almenys, sembla que ho estaven passant molt bé). Demà, diumenge, en farem les valoracions corresponents.