PuigReig (Festour)

Cròniques en directe! - de Quim Cardús.

Dissabte 25 de maig del 2007 – Puig-Reig

Aquest concert és el primer FesTour de l’any. Això és aquell festival itinerant (es fa –o es pretén fer- a diverses poblacions del país) on hi toquem cinc grups de Tercera Via i un parell del lloc on es fa el concert.

Per a aquests macroconcerts, l’estratègia consisteix en que només proven un parell de grups, normalment un dels del poble i el primer de Tercera Via (sempre que sigui un dels que té més membres). Això representa que permet no perdre el dia sencer provant tots els grups i, en canvi, es va adequant el so en les primeres cançons de cada grup.

Aquest cop, nosaltres no fem les proves de so i, quan ens toca pujar a tocar, tenim força problemes (i perdem força temps) comprovant que tot funciona. I, en realitat, no acaba de petar del tot bé. No fer les proves és d’agrair perquè pots arribar a l’escenari molt més tard que si fas proves. Però el resultat a l’escenari tampoc és el mateix.

A Puig-Reig hi arribem sense cap dificultat. Però, un cop a dins del poble, no sabem massa bé per on cal anar. Casualitat o no, acabem (sense fer marxa enrere) al costat del pavelló on fem el concert. Això, malgrat que els carrers estan tallats perquè a Puig-Reig hi celebren la Festa Major. Un cop aparcats i descarregats els cotxes, ens fem lloc al vestuari del pavelló, que és l’espai que ens han habilitat com a camerino. Nosaltres el compartim amb VallFolkSka, però aquests són els darrers (comencen quan ja serà de dia), i per tant, fins que arribin, tindrem el camerino per a nosaltres sols.

Abans de començar preparem el repertori. El concert ha de durar uns quaranta minuts i, per tant, toca eliminar alguns temes (els de ritme més lents sempre reben: “Lonely Night”, “Una Nit”, “L’home de la Cantonada”, etc.).

Tot just acabada la primera cançó, més o menys tothom comença a fer les peticions de correcció dels nivells de volum dels repetidors als tècnics. Probablement per la magnitud de l’escenari i la dificultat de comunicar-se discretament, els nivells no acaben d’ajustar-se a les necessitats de cada músics, de manera que, per exemple, el baterista no sent bé el baix i viceversa.

A mig concert, dos nois del poble pugen a l’escenari, agafen un parell de micros i intenten dir no-sé-el-què. Un desapareix de seguida i l’altre s’hi instal·la una mica més fins que, a petició d’algun dels membres del grup, acaba baixant de l’escenari.

El concert dura, aproximadament, una hora (interrupció inclosa). Hi ha algun error, degut al so, però res de desastrós. Vaja, tot depèn de com es miri (i hi ha moltes mirades divergents dins la banda, per sort). Jo, per sort, he tingut un repetidor prou equilibrat i en poques ocasions he hagut de moure’m per escoltar-ho tot com necessito.

Després del concert, com sol passar, alguns es queden més estona i d’altres se’n van.