No et veig

No et veig
(J. Cardús)

Fa set o vuit dies que no et veig
ni oloro, prop del foc, els teus cabells.
Que no puc seguir així. Ho saps prou bé.
Un petó, de record, m’enduc amb mi.

Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou.

Jo no em sé enganyar. T’ho dic així:
dues mantes, però un sol cor tapat al llit.
Vaig tirant pedres lleus a un pou fosc.
Vaig sentint que aquest pou és ben buit. 

Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou. 

Saps que ja no sé com somiar?
Hi ha ombres que aclaparen el matí.
Jo estic sol, jo estic mut, jo estic fotut.
Jo no sé comment allez-vous.

Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou.
Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou.