Estartit (sala Mariscal)

Cròniques en directe! - de Quim Cardús.

Dissabte 17 de febrer del 2007 – Estartit (Sala Mariscal)

Per a aquest concert encara no tinc el cotxe (que continua al taller, després de pròrrogues i pròrrogues que es disculpen sempre perquè: la peça que hem de canviar l'han de portar dilluns). I, en Xavi, tampoc no en pot disposar. L'únic que podem fer, doncs, és llogar una furgoneta. D'això n'hem parlat uns quants cops. Fins i tot hem parlat de comprar-ne una, però el manteniment ho fa impossible. Aquest cop, però, no tenim alternativa i, a més, em sembla que a tots ens fa una certa il·lusió fer-ho (a mi, com a mínim, me'n fa). A més, és summament pràctic. Amb la furgoneta i un sol cotxe hi cabem vuit persones: els vuit membres de la banda. Aquest cop, però, com que Mataró cau entremig de Terrassa i l'Estartit, l'Enric parteix directament del seu poble, acompanyat de la seva xicota Cristina. I, al cotxe de passatgers (aquest cop, el del Marc), hi cap un amic dels del grup.

Sortim de Terrassa, havent recollit el Pol i els seus teclats, amb una mica de demora... per a no perdre el costum. Així i tot, el fet de viatjar en caravana només dos cotxes agilitza moltíssim tot el trasllat. A més, la furgoneta corre prou, i malgrat la pluja -constant- podem mantenir un cert ritme sense patir per si deixem enrere a ningú.

El viatge és força llarg. Però aquest és el primer viatge en el que utilitzem un aparell de GPS, i almenys no ens preocupa perdre'ns. El GPS és un invent molt pràctic, però a vegades penso que no és del tot eficaç. Pot ser que si s'actualitza (em sembla que això és possible) guanyarà fiabilitat però, ara per ara, me'l miro una mica de recel. De fet, una estona després de deixar l'autopista, anem a parar a uns camins que segur que no són els principals. Irònicament, la carretera principal (ens comenta el propietari de la Sala Mariscal, on toquem) està tallada i resulta que arribem a l'Estartit pel millor camí.

Descarreguem sota una pluja intensa, i al cap de poc arriba l'Enric. Ho muntem tot i fem les proves de so. Acte seguit, toca anar a sopar. Com que segueix plovent, ens enfilem tots a darrera la furgoneta, a les fosques, xocant contra tot i tothom a cada accelerada i frenada. Baixem i, des de davant del bar on som, podem veure que hi ha pocs metres del lloc de partida. La volta ha estat gran, però en línia recta hi ha molt pocs metres i, per tant, ha estat del tot innecessari. El bar està ple i ens enfilem altra vegada a la furgoneta fins a trobar una pizzeria. Sopem amb tota la calma del món, ja que el concert ha de començar a quarts d'una o a la una.

El concert funciona força bé, malgrat que el so a dintre l'escenari no és massa bo. Aparentment no hi ha massa gent. La sala Mariscal és força gran i, la gent que hi ha queda tan homogèniament repartida que, en realitat, hi ha força gent, però no ens ho sembla. De totes maneres, sembla que normalment hi ha més públic. Per això, sento tres hipòtesis explicatives: a) que plou; b) que és carnestoltes; i c) que hi ha tallada la carretera que enllaça amb l'Alt Empordà on, diuen, hi ha més afecció a l'ska.

Quan queden unes cinc cançons per acabar el concert, se'ns acosta el propietari de la sala per dir-nos que hauríem de fer una pausa. Jo li dic que no, i que no tenim repertori per a fer una segona part com la primera. Em respon que tornem a començar el repertori. Però el repertori està confeccionat expressament amb un ordre específic, amb uns ritmes intencionats i em sembla una idea desorbitada i insultant. Els companys de grup, però, baixen sense més. Jo em queixo, però el Rals m'explica que això ja s'ha comentat abans, i que tothom hi ha estat d'acord. Jo sabia que altres grups de Tercera Via que també hi havien tocat ho havien fet així, però res més. Ara bé, si tothom hi ha donat el vist-i-plau, tampoc hi puc fer res. En altres condicions em semblaria una bona proposta. Però aquesta nit no, perquè tenim un viatge de tornada llarg, perquè acabarem de tocar a les tantes (perquè el concert ja està programat força tard, per a la una de la matinada) i, sobretot, perquè tinc força feina i veig a venir que diumenge al matí no podré fer-la.

Descansem uns minuts (jo aprofito per agafar el llibre i seguir llegint). I, després, tornem a pujar a l'escenari: acabem el repertori i fem tres temes més (dels de la primera part).

Després, qui més qui menys, tornem a carregar-ho tot a la furgoneta. I, passada una estona, emprenem el viatge de tornada. Aquest cop, a diferència de l'anada, vaig amb la furgoneta, que condueix el Xavi, i que també porta al Pol (la resta tornen amb el cotxe del Marc). Com que he d'escriure un text sobre Tete Montoliu, aprofito la tornada per escoltar-ne un parell de discs i parlar de Montoliu i d'altres jazzmen amb el Pol i el Xavi.

Decidim no descarregar fins al cap d'unes hores, abans de l'assaig de diumenge, perquè jo són quarts de sis i tots ens estem adormint. A les sis tocades arribo a casa, i em disposo a dormir fins que el cuc de la feina em desperta, poques hores després.