Carme (Anoia)

Cròniques en directe! - de Xavi Mota.

Dissabte 24 de febrer del 2007 – Carme (Anoia)

Per a aquest concert, a la població del Carme, teníem una baixa força important. En Quim tenia concert el mateix dia a Matadepera amb el grup La Sastreria, concert que ja havia posposat diverses vegades i que no podia deixar passar un altre cop.

És per això que vam demanar la col·laboració d’en Giorgio: excel·lent guitarrista i millor persona i alcalde de la vila boss-sounds.org. Es tractava que ens ajudés a acabar de completar la formació original. Evidentment vam fer un parell d’assaigs amb ell perquè s’aprengués les cançons, cosa que va fer de manera ràpida i eficient.

Les proves de so del concert havien de començar a dos quarts de nou, de manera que vam quedar al local a les set de la tarda. Com sol passar, però, vam arribar una mica tard: a tres quarts de nou. Les proves de so, com sempre passa, comencen més tard d’allò que s’ha dit, però en aquesta ocasió van començar molt més tard. Per fer-vos-en el càrrec: les vam acabar a la una de la matinada, tot i que vam sopar grups i tècnics entremig d’aquestes.

El sopar va discórrer mentre miràvem el partit Real Madrid – Atlético de Madrid, amb celebració de gol inclosa quan l’Atlético va marcar (llàstima que acabessin empatant) i humiliació d’en Jordi Gogue (pels que no ho sabeu, està fet tot un merengón).

En acabar el sopar vam continuar amb les proves però ja eren quarts de dotze. I és que els dos tècnics, per dir-ne d’alguna manera, eren dos jubilats amb més voluntat que qualitat. Per començar, tenien un embolic d’uns vint cables diferents a dalt de l’escenari que formaven una bobina immensa, cosa que va provocar més d’una descàrrega a en Rafa mentre provava el micro. A més, durant tota l’estona que van durar les proves, es van deixar d’endollar el teclat del Pol i el micro de bombo no estava col·locat a lloc. En Marc i un servidor el vam posar sense que els tècnics se n’adonessin ni el trobessin a faltar. I què dir del jersei de punt que portava un dels tècnics, amb el dibuix del monstre de Tazmania, i d’unes tres talles més grans del que li tocava? I l’altre es va passar els tres concerts dormint, recolzat a una barana del teatre on es realitzava el concert.

El primer grup que va tocar es deien El Vado i feien rock. No en comentaré res més... bé, sí: que mentre tocaven, nosaltres vam estar tota l’estona a fora explicant acudits verds i de gran incorrecció política.

El segon grup es deien Ska-Boo-Da Band. Tot i que ens havien comentat que eren els Catalonians, realment només hi havia el baixista que feia de trompetista d’aquests. Una bona banda, força conjuntada, amb un repertori format bàsicament de temes d’ska-jazz amb força clàssics dels Skatalites (com per exemple Phoenix City, Bridge View, Skalloween...) i, perquè no dir-ho: molt bona gent.

En acabar aquests ens va tocar a nosaltres, amb el repertori de sempre, però amb l’afegit de la presentació de Reggae & Acudits amb Enric Codina i el seu humor simplista.

La meva impressió és que tot i que el so a l’escenari era molt dolent, nosaltres ho vam fer bastant bé i l’absència d’en Quim no va perjudicar el resultat final. A més a més, tota la sala va estar ballant, cosa que és un bon indicador que les coses no han anat malament.

En acabar el concert, eren quarts de sis i la son ja pesava, així que vam recollir els “trastos”, ens vam acomiadar, vam aguantar una estona un fan en estat precari i vam marxar cap a Terrassa amb la feina ben feta.